Conclusions

Bé, aquest treball finalitza en aquests instants, però esperem que segueixi en un futur com a mestres!

Ha estat un treball del tot diferent a altres en la Facultat Blanquerna, el qual ens ha fet quedar amb ganes de més.

Els grills han estat els protagonistes del nostre treball, uns animalons que en un principi no creiem que podessin ésser tan interessant. Al llarg d'aquest procés la nostra perspectiva ha canviat.

Per estudiar diferents aspectes dels grills hem utilitzar el diàleg, la reflexió i l'experimentació entre les membres del grup.
Cadascuna ha aportat el seu punt de vista de maneres diferents, i això a permès el complementar-nos i aprendre les unes de les altres.

Mitjançant el diàleg hem pogut plantejar-nos varies preguntes, d'algunes n'hem trobat respostes immediates, d'altres han necessitat el primer trimestre per deduir-les. Cal dir que en el projecte del qual estem parlant, l'important no és la resposta, sinó el procés. I això no ho hem valorat fins al final!

En el desenvolupament del treball hem anat una mica perdudes, però tot hi això, creiem que ens n'hem sortit prou bé, i els entrebancs que hi poden haver-hi hagut s'han anat solucionant poc a poc i conjuntament.

Finalment, hem pogut trobar un sentit d'una nova metodolgia, ja que el treball ens ha suposat un replantejament continu d'idees i no acabàvem de veure com encaminar-lo.

Bé, els grills han resultat ser una font d'informació potent, amb la qual els infants poden aprendre, desenvolupar i aprofundir coneixements en l'assignatura de ciències experimentals, entre moltes altres coses que també ens pot aportar aquesta. 

Hem après...

Durant aquest treball i gràcies a experimentar i observar amb els nostres grills, podem afirmar les seguents característiques:

• Els grills són insectes.

• Fan soroll amb les seves ales.

• -No salten gaire.

• Muden la pell i en aquell moment es queden de color blanc.

• Quan moren es menjen entre si.

• El seu cant es un cri-cri.

•  Mosseguen.

• Els mascles són els únics que canten.

• Fan dos cants: Per aparellar-se i per barallar-se amb un altre mascle.

Per què deuen cantar els grills?

Durant aquest temps que hem tingut els grills a l'aula ens hem adonat que els grills sembla que cantin. El que ens preguntem és perquè i com ho deuen fer, ja que és un so peculiar que tots estem acostumats a escoltar sempre i més per la nit quan estem situats a prop de vegetació .

 Ho deuen fer per aparellar-se?
 Ho deuen fer amb algun element del seu cos i sense cap motiu?
 Ho deuen fer per dominar a altres grills?
 Ho deuen fer perquè estan contents?
 Qui canta? mascle o femella? ...

 Després de plantejar-nos totes aquestes preguntes hem cercat informació per saber- ne més.

 Per produir el so tan peculiar d'aquests insectes, aixequen lleugerament les ales i les freguen una contra l'altra

. - El cant és un cri- cri durant tot el dia a l'època de l'aparellament
 - Fan dos cants, el d'amor i el de baralla
 - Quan canten aixequen les ales
 - Són els mascles qui canten
 - Canten més per a la nit
 - Com més calents estiguin de temperatura més canten.

 Ara ja en sabem una mica més d'aquests insectes i de les característiques peculiars que tenen, però estem segures que anirem descobrint moltes més coses!

Organització dels insectes

Qui havia de dir que el tema dels grills fos tant apassionant!

En un principi, no teniem molt clar el fet d'estudiar els grills, ja que no consideràvem que podèssin arribar a ésser tant interessants per els infants.
Seguint el seu dia a dia, hem vist la mort d’uns quants d’ells. Per tant, hem arribat a la conclusió que la nostra actuació envers aquests insectes no ha estat la correcta, ens preguntem: ha estat adient el menjar? Necessiten foscor o claror? És correcta la col·locació de les oueres?... 

Seguidament hem volgut centrar la visió en el següent aspecte: com s'organitzen els grills a l'hora de conviure?
A partir d’aquí podríem comparar els grills amb un altre ésser viu que puguin conèixer els alumnes.

Sseria ideal iniciar un diàleg entre mestre i alumnes amb les qüestions següent: com s’organitzen els grills? Perquè és d’aquesta manera i no d’una altra? Què fa que sigui així? Hi ha altres insectes que puguin tenir una organització similar o igual?

La darrera pregunta pot donar molt de joc, ja que les respostes poden ser varies.
Per exemple, podem comparar els grills amb les abelles i preguntar si saben com s’organitzen les abelles, quines tasques tenen i el tipus que n’hi ha.

Poden sorgir diferents respostes, totes interessants i cap és errònia. Se’ls hauria de fer adonar del que han dit i així, ser capaços de respondre a les seves inquietuds, entendre els seus propis coneixements, relacionar-los amb els nous i formar els seus propis esquemes.

Model d'ésser viu

Com ja hem anat veient al llarg de les publicacions anteriors del bloc, com a futures mestres creiem que a l'hora de treballar un ésser viu a l'aula és important per dues raons: 
1. A l'hora d'observar l'ésser viu que es té a l'aula, el mestre i els alumnes han de ser conscients, que durant aquest procés poden anar sorgint diversos dubtes o noves qüestions interessants per al seguiment amb els infants. 

2. A l'hora de portar a terme aquest tipus de procés amb els alumnes sigui a l'aula o al laboratori de l'escola els proporciona diverses dades a tenir presents i a aprendre noves coses.

Per tant, si volem iniciar amb els alumnes un treball com el que estem portant a terme totes nosaltres amb els grills, és important que des d'un inici, tot just començar, els pot sorgir una qüestió semblant a: Com són i com viuen?. És a dir, quins dubtes, preguntes els sorgeixen amb el primer contacte amb l'animal i/o abans de preparar el seu hàbitat. 

Són moltes les qüestions i/o possibles idees que poden formular cada un dels infants i on el mestre els ha de guiar i motivar en tot moment. La raó és perquè per si mateixos siguin capaços de formular-se preguntes i hipòtesis del que coneixen i estan coneixent. Busquen el perquè, gràcies a la descoberta i la imaginació. Llavors, és quan sorgeix el diàleg, els coneixements, els dubtes. Tot és acceptable, res és erroni. De tot s'aprèn.